Ser o fer de mestre: la vocació i l’actitud

/, Portada/Ser o fer de mestre: la vocació i l’actitud

En Quim Alfonso és tutor de sisè de primària i ens parla sobre la vocació i l’actitud de ser mestre. I vosaltres, què en penseu?

Aquest és un debat que he posat sobre la taula en un dinar familiar, una quedada amb els amics, una trobada formativa amb companys d’escola i altres mestres, etc. Quan em pregunten de què faig o de què treballo sempre responc: sóc mestre. Hi penso força i crec que jo faig de mestre i a més a més en sóc, però probablement hi ha algú que fa de mestre sense ser-ho o algú que és mestre i no fa de mestre.

Penso que la clau de tots aquests aspectes és la vocació. Estimar aquells que tens a la vora, els nens i nenes, la seva educació, sentir-te valorat, estimar la teva feina, pensar en els altres i tenir sempre present la teva tasca, fins i tot quan no ets a l’escola. Pensar, reflexionar, sentir-te responsable de les generacions d’infants que has anat deixant enrere, i esperar, desitjar i acollir les noves que vindran.

Jo no tenia del tot clar ser mestre, tenia en ment molts projectes, opcions i possibles destins  per escollir, però penso que si ara em dediqués a fer de pintor, periodista o astronauta, seguiria “sent” mestre, però llavors ja no faria de mestre. En conec d’algun que ha acabat altres carreres universitàries però si el poguéssim obrir i mirar per dins, hi trobaríem un potencial especial per ser mestre: sensibilitat, sentit pedagògic, interès per l’educació i tota una sèrie d’aspectes i característiques que l’identificarien com a mestre.

Ser mestre és això, no té massa secret: arribar extasiat al sofà i continuar pensant en com arribar a aquella persona, viure situacions i enfrontar-te a infinits reptes, parlar menys i escoltar més, treure etiquetes que limiten i empobreixen el desenvolupament dels teus nens i nenes, convertir-te en un superheroi i un artista, en un psicòleg i un metge, etc. No té massa secret i fins i tot, t’endús una bona recompensa: els seus somriures i, potser algunes llàgrimes de l’últim dia de curs, quan aquells infants et diuen adéu.

2019-02-08T17:18:05+00:00 Comunitat Educativa, Portada|