La Sara Cadena i l’Aina Bresolí premiades al concurs escolar de narrativa Sambori

//La Sara Cadena i l’Aina Bresolí premiades al concurs escolar de narrativa Sambori

 

El Premi Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i batxillerat de tots els Països Catalans que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat  aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres.

Des de 2006, Òmnium Cultural organitza i impulsa el Premi Sambori Òmnium a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord, tot coordinant-se amb la Fundació Sambori, que organitza aquest concurs des del 1998 al País Valencià.

La participació, en aquest premi, ha anat en augment any rere any i en l’edició passada vam arribar a la participació total de 130.000 alumnes que el converteix en el premi literari escolar amb més participació d’Europa.

Text extret de la pàgina d’Òmnium Cultural  

La Sara Cadena i l’Aina Bresolí han estat premiades a l’edició d’enguany. Tot seguit podeu llegir i gaudir de les seves narracions:

La gran aventura

Tot va començar quan la Sara estava ben avorrida a casa seva. La Sara volia jugar a algun joc de taula amb els seus pares i la seva germana, i va pujar a les golfes, on guardaven tots els jocs.
Però ella no havia pujat mai sola a les golfes. Aleshores, va encendre la llum i en dos minuts es va tornar a apagar. Buscant la sortida, es va repenjar al pany d’una porta i es va obrir poc a poc. Dins d’aquella porta estava tot fosc, només hi havia una bombeta, va córrer cap a l’interruptor i el va encendre ràpidament.
Es va tornar tot clar en un obrir i tancar d’ulls, va veure un bosc ple d’arbres de colors, es va fregar els ulls per comprovar si el que veia era real. No s’ho podia creure: estava en un altre món o estaria somiant? De cop i volta, es va trobar una daina i es van fer molt amigues, van jugar, van córrer, van recollir flors… La daina li va regalar una flor vermella, ben bonica, que havia recollit.
De sobte, van veure una ombra a la vall d’una muntanya, i la van perseguir. Després de córrer i córrer, es van aturar a veure aigua a un riu, i aquella misteriosa ombra es va acostar a elles, i van descobrir que era una de les millors amigues de la Sara.
Juntes van anar a un prat d’herbes sense arbres i van construir una cabanya. Quan ja estava acabada, van entrar a sopar. Seguidament, la Sara va sentir unes veus que deien: Sara desperta! Bon dia!. Quan va obrir els ulls només va veure els seus pares.
Tot havia sigut un somni! Però quan es preparava per anar a l’escola, va trobar aquella flor vermella que li havia regalat la daina a sobre al llit. Ho va explicar als seus pares, però no se la creien. Així doncs, cada dia quan tornaven de l’escola, la seva millor amiga i ella, sempre parlaven del mateix, d’aquell meravellós món de colors.

Sara Cadena alumna de 4t C

Pel forat del pany

Estic a la meva habitació fent deures i sense saber el perquè em poso a mirar pel forat del pany. Veig l’exterior, el jardí, les papallones que volen per allà mig i com s’aturen les abelles a recollir el pol·len de les flors. Observo les formigues caminant per la gespa i com les roses s’obren poc a poc. Sento ploure, veig sortir el sol, l’arc de Sant Martí i com el vent bufa molt i molt fort. Veig els raigs de sol, són molt bonics. De cop i volta sento una olor, és estranya però a la vegada extraordinària. És l’àvia fent el dinar, avui farà macarrons gratinats al forn. Quan sento aquesta olor em vénen molts records al cap de quan era petita… L’àvia sempre em cuida i em mima molt perquè soc l’única néta que té, jo me l’estimo molt i ella a mi també. A fora, sota l’ombra del til·ler hi ha tota la família que ansiosa espera els famosos macarrons de l’àvia. Tinc la sensació que aviat s’acabarà tot, que aviat serà hivern. El til·ler es quedarà sense fulles. Nevarà, i el blanc ho cobrirà tot. Sortiré amb els meus amics a jugar amb la neu i a tirar-me amb trineu, el cel es taparà de núvols, serà d’un gris molt i molt intens i el sol ja no tornarà a sortir mai més. Sento olor de net, de bosc, m’agrada molt. Ja no veuré les papallones volant o les formigues caminant per la gespa, el que veuré seran les merles sobrevolant el jardí, pararé bé l’orella i escoltaré el silenci. Aviat l’àvia ja no farà aquells macarrons tan bons, sinó que prepararà pollastre i torrades a la brasa amb oli i sal. Sento l’escalfor de la llar de foc, escolto el so del caliu… Deixo de mirar pel forat del pany de la meva habitació i tot torna a la normalitat.

Aina Bresolí Fàbregas alumna de 6è A

 

2018-10-15T15:53:18+00:00 Cicle Superior|