Santi Vea  i Carles Resino són els artquitectes responsbales del pati nou de l’escola. Fa més de 20 anys que treballen en el sector educatiu per diferents escoles, entre elles l’Escola Pia de Catalunya,  Escola Pia Sabadell, Escola Pia Sarrià i ara, la de Calella. Els vam demanar una descripció del seu projecte i de la importància de disposar d’un espai d’aquestes característiques.

Els darrers anys els espais educatius han sofert importants transformacions adaptant-se als nous requeriments pedagògics. Així els espais s’han repensat en termes de flexibilitat, transparència, sostenibilitat, confort acústic … Espais que permetin ser utilitzats de diferents formes en funció si es treballa en petits grups, de forma més personalitzada o bé si es fa un treball cooperatiu entre aules.

Els patis no han estat al marge d’aquests canvis. Són una part molt important de l’escola, no sols per la superfície que ocupen sinó per tot el ventall de possibilitats lúdiques i pedagògiques que ofereixen. Tenim la sort de gaudir d’un clima que ens permet durant molts mesos de l’any realitzar activitats a l’aire lliure, i aquest és un element important a l’hora de pensar el pati que volem. L’Escola Pia de Calella (a l’edifici del carrer Sant Pere, l’antic Lestonnac) té la sort de gaudir d’importants espais exteriors al voltant dels quals s’articula l’escola. Espais amb caràcter propi; des dels claustres exteriors que fan d’àgores a les que s’aboquen les aules, patis de joc, o el pati dels Til·lers.

El pati dels Til·lers situat a la cantonada del Carrer de les Ànimes i el Carrer de Sant Jaume (Carretera N-II) tenia diverses singularitats que definien l’espai: la topografia, els arbres, la muralla o la balustrada.

Topogràficament estava format per dues plataformes, una a nivell dels edificis, on hi ha els til·lers envoltats per un paviment de formigó; i un segon nivell, un pati acabat amb sauló, més elevat, on hi havia un antic safareig. Una barana formada per balustrades emmarcava i delimitava el nivell superior, emfatitzant encara més la segregació del pati de dalt respecte el de baix. La muralla, element tectònic i pesant, dona protecció a l’espai però alhora el priva de transparència i permeabilitat negant la seva relació amb l’entorn urbà, contrari a aquell concepte “d’Escola oberta a la ciutat “.

Procés de transformació. Nou concepte de pati.

El pati d’una escola s’ha de veure no tan sols com un espai de lleure, sinó com una oportunitat educativa, un recurs més que tenim per acompanyar als infants en el seu creixement personal, social i intel·lectual. L’hem d’entendre també com una extensió pedagògica de l’aula cap a l’exterior. Ja no són aquells espais dominats únicament pels jocs esportius, sinó espais que permeten diversificar les activitats de lleure, buscant altres jocs variats, imaginatius i creatius. Treballem per aconseguir espais més integradors, que acullen la diversitat, i per tant ajuden a minimitzar els conflictes.

La seva formalització busca entendre el pati com un espai natural, imatge de benestar i salut, en contraposició als patis actuals totalment pavimentats.

Durant la redacció del projecte ha estat molt important la col·laboració de l’equip docent per dissenyar un pati que a més del joc i l’esbarjo pugui oferir eines que els permetin estimular la capacitat d’aprenentatge, emocional i social dels alumnes. Entenent que els projectes són processos vius en el temps, on l’usuari l’ha de viure, per acabar personalitzant-lo i fent-se’l seu. Per això s’ha de dissenyar amb la flexibilitat suficient perquè pugui absorbir els possibles canvis que el dia a dia pot generar.

En la renovació del pati dels Til·lers, el primer que vàrem buscar va ser integrar tant visual com físicament els dos nivells del pati existent com un únic espai. Per això la primera decisió va ser treure la barrera que generava la balustrada, i salvar el desnivell mitjançant un element grada que ens ajudés a una millor transició entre els dos patis des d’un punt de vista paisatgístic. D’aquesta manera la grada es converteix en l’element que unifica i ordena el pati al seu voltant.

La grada es va concebre com un petit contenidor d’activitats, que comença en un extrem generant un hort en dos nivells, llavors es converteix en un pla inclinat de joc on es pot grimpar, pujar en corda o baixar per un tobogan; passa a ser un espai de relació, de descans on poder seure, estirar-se o xerrar amb els companys…, i acaba configurant una rampa i una escala que són els elements que fan que el pati sigui accessible a tots els nivells.

La grada està construïda amb travesses de fusta tractades a l’autoclau i acabada amb gespa artificial, al igual que l’espai que envolta els til.lers.

Una vorera perimetral de formigó de forma trencada, entre la gespa artificial i els edificis, ens ajuda a protegir-los d’humitat per capil·laritat, i va generant gràcies a la seva forma en zig-zag espais de diferents dimensions (racons) que ens permetrà personalitzar amb jocs variats (taules, elements de joc simbòlic, elements musicals …). També la podem fer servir per incorporar jocs pintats al terra.

Enmig, els til.lers, arbres caducifolis, ens garanteixen l’ombra a l’estiu i el pas del sol a l’hivern. L’hort, amb plantes autòctones ben aclimatades i de baix manteniment, és l’altre element natural que ens ajuda en el coneixement del medi, creant un racó aromatitzat.

El nivell superior del pati, acabat amb sauló, està delimitat per una passera de fusta que ressegueix la graderia i l’arribada de la rampa i l’escala. S’entén com un espai continu que permet des de jocs de psicomotricitat fins activitats culturals. Els jocs de psicomotricitat es concentren a prop dels accessos, deixant la resta de l’espai lliure perquè es pugui anar adaptant a altres requeriments.

Aquesta flexibilitat permet que sigui un espai que amb el temps es pot anar personalitzant amb altres jocs com elements de descoberta/amagatall (cabanes o túnels vegetals de bambú, elements que també serveixen d’ombra i refugi), jocs pel desenvolupament de la psicomotricitat (troncs a diferents nivells, desnivells creats amb el propi terreny, ponts, camins amb textures …), jocs o espais d’aigua… i així poder crear noves escenes que es considerin interessants des del punt de vista lúdic i pedagògic.

Al fons del pati, un petit escenari cobert amb un tendal, està preparat per ser usat com una aula exterior o bé un espai per realitzar activitats culturals.

Potser algun dia el pati es podria obrir al seu entorn, adquirint així un altre caràcter i concepció de l’espai diferent.

Pensem que la reforma del pati dels Til·lers s’ha d’entendre com una eina que ens ajudi a redefinir els límits entre aula i exterior, i com una oportunitat per repensar la funció dels patis dins el projecte educatiu.

Santi Vea  i Carles Resino són els arquitectes responsbales del pati nou de l’escola.