Aquesta pandèmia accelera els processos d’ensenyament en línia i suposa un punt d’inflexió en el món educatiu. Amb el confinament del març i d’altres confinaments puntuals, professors, alumnes i famílies s’han hagut d’adaptar a l´ús de noves tecnologies o a fer-les servir per a coses que fins ara no les feien servir. Estem en un procés de plena actualització personal i professional per acostar-nos els uns als altres i fer dels confinaments un moment com menys negatiu millor. Però, com ho viuen les famílies? I els alumnes? I el professorat? Us deixem algunes de les reflexions que han fet els protagonistes de tot això.

A l’alumnat hem preguntat:

Com has viscut el fet d’haver d’aprendre des de casa? 

DAVID: M’esperava que el fet de fer classe des de casa seria més complicat i de fet ho és, però els professors intenten ajudar-te. És veritat que hi ha coses que són difícils per temes de connexió. També vaig fer algun examen adaptat a les circumstàncies. A part, en el meu cas era l’únic que estava confinat i llavors no podia veure als amics i companys (tret de l’hora del SUMMEM). Hi havia coses positives com aixecar-me més tard, els exàmens eren virtuals però em resultaven més fàcils més.

ARES: Jo pensava que seria molt difícil, a l’hora de fer anar la tecnologia… Al final no va ser tan difícil, jo crec que tots vam poder seguir bé les classes. Nosaltres vam fer 3 proves en línia, i no les vaig trobar molt difícils perquè estaven adequades a la situació. A vegades se’m feia una mica pesat estar tota l’estona mirant una pantalla. Els profes intentaven ajudar-te en tots moments, als alumnes que tenien dificultats. Una de les coses que més em va agradar d’estar confinada va ser que m’aixecava 10 minuts abans. 

TÀNIA: Jo pensava que per estar a casa les classes serien una mica més difícils perquè, vulguis o no, trobes a faltar els teus companys al teu costat. Una de les parts positives que jo he trobat és que tens més temps de pati i també ens podiem aixecar uns 20 minuts abans. I unes de les parts negatives és que, per exemple, jo vaig haver de fer 4 exàmens a casa, m’ho esperava més difícil pel fet d’estar a casa i fer els 4 exàmens telemàticament. Però el contrari, no va ser tan difícil (és clar que aquests exàmens estaven adaptats per a qui estigués a casa confinat). També una altra cosa que jo valoro és que els professors t’ajudaven quan tenies alguna pregunta. La matèria que més m’han costat han sigut matemàtiques i educació física.

 

Al professorat hem preguntat:

Com has viscut el fet d’haver d’ensenyar des de casa?

MÈLANI:El passat 12 de març, gairebé sense previ avís, les nostres vides van patir un seguit de canvis. Uns canvis revolucionaris que no van venir de passada, sinó que alguns d’ells van venir per quedar-s’hi. Pel que fa a nivell educatiu, professorat i alumnat des del minut 0 ens vam haver d’adaptar a la situació i renovar-nos totalment. Deixar de banda la nostra zona de confort (les aules) i afrontar un nou paradigma (les classes a través de pantalles). 

Sóc professora d’Educació Física i el meu primer repte era traslladar a les cases del nostre alumnat les classes que impartia a l’escola. El principal objectiu era que fossin tasques totalment competencials, transferibles a la vida de cada un d’ells i sobretot, mantenir-los actius. Així que després de fer molta recerca i pensar en les necessitats d’aquells moments vaig crear un joc de gamificació en educació física. Vam treballar les qualitats físiques a través de vídeos que prèviament em gravava amb la meva família, van aprendre coneixements relacionats amb les qualitats físiques bàsiques, nous hàbits alimentaris, el manteniment d’una bona rutina i organització setmanal… I tot això en forma de joc per tal de motivar a l’alumnat.

Pel que fa a les emocions, cal dir que vam tenir dies de tot, al principi semblava tot molt divertit i sobretot a l’alumnat li agradava fer les classes online però mica en mica es van anar adonant que no era el mateix. Els hi faltava el caliu que es viu a les aules, un somriure d’un amic, la complicitat d’un company, un “copet” a l’esquena quan cal, el reforç positiu d’un professor o fins i tot alguna que altra esbroncada. I és que aquests moments són intransferibles en el món digital. La pantalla ens ha fet de barrera per arribar a cadascuna de les necessitats, motivacions i emocions del alumnes.

ANNA: El confinament ens van agafar a tots per sorpresa i no ha estat fins a l’estiu que no he parat a pensar com havia estat l’experiència d’ensenyar des de casa. 

Al març, sense adonar-me’n, anava fent canvis a les programacions, a la manera de fer les classes, a les activitats… Intentant que l’alumnat tingués classes més entretingudes per… Quinzes dies? Tres setmanes? Quan vaig adonar-me que l’ensenyament en línia s’allargaria més vaig començar a plantejar-me que calia buscar eines digitals per facilitar el contacte amb l’alumne, el retorn instantani de la informació… Per sort, les xarxes socials anaven plenes de plataformes i tutorials que t’ajudaven (el difícil era fer-ne la tria). 

Ràpidament vaig veure que no es tractava de reproduir les classes que feies darrere la pantalla, el canvi havia de ser un altre, però també és cert que no era tan fàcil fer-lo. Me’n vaig sortir, ens en vam sortir. L’esforç del professorat i de les tutories va ser titànic.

Aquest setembre, preparar-me per un possible confinament “instantani” no ha estat tan difícil. M’he adonat que vaig aprendre prou el darrer trimestre del curs passat i que l’alumnat i famílies, també. 

El Classroom és el meu aliat i l’espontaneïtat, els exàmens online a qualsevol curs, les classes i reunions per Meet, les classes híbrides (amb alumnes a l’aula i a casa)… són uns “clàssics” d’aquest any. No us enganyaré que és estressant, però el canvi ja és aquí i ja no fa tanta por.

A la pregunta de si alguna cosa canviarà després de la pandèmia, sempre responc que “espero que sí”! De tot se n’aprèn i espero que d’aquesta situació el professorat, l’escola, les famílies, l’alumnat i la societat n’haguem après molt i recordem els aspectes més positius, que n’hi ha!

 

I a les famílies hem preguntat:

Com has viscut el fet d’haver d’acompanyar al teu fill/a per aprendre des de casa?

Helena: Malauradament estem vivint una situació excepcional, i això ha comportat canvis i mesures poc habituals. El fet de tenir els nois a casa requereix eines per poder treballar. Sóc mare de dos nois de 12 i 16 anys , per sort tots dos són responsables i bons estudiants, i això ha facilitat molt el fet de seguir les classes des de casa.També tenen edats que podem estar sols a casa unes hores, ja que jo he sigut afortunada i no m’ha faltat la feina durant tot aquest temps.

L’inconvenient més important, la necessitat d’ordinadors pels dos i el fet d’estar a casa tantes hores, doncs necessiten sortir i relacionar-se amb els companys i professors. No es pot comparar la classe tradicional amb la classe mitjançant una pantalla.

Si hagués de fer balanç, diria que en general ens hem sortit força bé fins ara i que l’escola intenta facilitar al màxim el seguiment online i està fent una bona tasca, i buscant el costat positiu, hem pogut gaudir de més temps en família.

Andrés: Doncs a casa ho hem viscut amb satisfacció. Cadascú l’ajuda en el que sap. Per exemple, els pares l’ajuden en llengües i el seu germà en matemàtiques. Cap problema!!!