Han passat molts anys des de que vaig deixar l’escola…

/, Portada/Han passat molts anys des de que vaig deixar l’escola…

Durant la celebració dels 200 de l’Escola Pia i els 145 de Lestonnac a Calella, vam convidar a diverses persones a escriure unes paraules del seu pas per les escoles. Us oferim un parell de testimonis:

Del meu pas per Lestonnac i l’Escola Pia, n’he de ressaltar la qualitat humana del professorat, amb referents que avui encara m’inspiren i em són un model. De Lestonnac, allò que recordo amb més gratitud és la confiança que va dipositar en mi, com a incipient escriptora, la Maria Pilar Llop, que va valorar els meus contes i va animar-me a continuar fent provatures. És gràcies a ella que puc dir que vaig començar a escriure literatura als 11 anys. Respecte a l’Escola Pia, allò que em va marcar més van ser, per una banda, el grup de Pastoral i les oportunitats de creixement que ens va oferir en Carles Puertas, que amb el seu estar tan tranquil i net ens va aportar llum i saviesa en una època que per a mi va ser molt difícil, i, per l’altra banda, les converses i lectures amb en Joan Carles Gonzàlez, que va inocular-me el virus de l’escriptura de poesia. Ell va ser qui em va fer adonar que podia escriure poesia. Jo no n’era conscient.

Crec que entre tots els professors i professores que vau compartir els vostres coneixements i, sobretot, la vostra saviesa amb mi, vau col·laborar a donar-me una direcció que encara ara em dona sentit. Ara que soc professora de secundària i començo a entendre què és això d’estimar els alumnes, puc dir amb més significat com us n’estic d’agraïda per la vostra generositat, paciència i confiança.

Laia Noguera i Coflent

 

 

Pensar en l’etapa en aquesta escola em porta a recordar l’inici del que significa fer amics, del que significa adquirir una disciplina. Amb el temps t’adones que, més enllà dels continguts adquirits, alguna cosa intangible et queda. 

Quan passo pel costat de l’escola, per l’edifici de l’antic Lestonnac, no puc deixar de recordar determinats espais com ara el pati dels til·lers o la sala de vídeo ubicada a la planta baixa del claustre on no hi havia aules d’estudi. Allà miràvem les aventures d’en Dragui, per exemple. També recordo experiències, com ara les primeres convivències a Bàscara, o una sortida al teatre Romea de Barcelona on vam veure dues obres de l’Emili Vilanova: Colometa la gitana o el retorn dels confinats i Qui compra maduixes? Dels anys a l’actual edifici de l’Escola Pia del carrer Jovara, que el vam estrenar, recordo perfectament que uns quants vam ajudar a muntar la biblioteca, catalogant els llibres, i recordo molt positivament el bon ambient que vam aconseguir entre nosaltres a la classe de Batxilletat humanístic i social.

Cristina Gómez i Gili

2019-10-30T15:29:01+00:00 Comunitat Educativa, Portada|