LAURA GAMBÍN, estudiant de Farmàcia

Avui compatim la carta que ens ha fet arribar la Laura Gambín que tot just fa 3 anys que va deixar l’Escola Pia de Calella després de passar-hi tota una vida! Ara estudia Farmàcia i ens explica el que recorda del seu pas per l’escola.
Gràcies Laura!!

Hola a tots, sóc la Laura Gambín tinc vint anys i vaig deixar l’escola l’any 2011.
Als 3 anys vaig començar a l’antic Lestonnac i fins que vaig ser major d’edat vaig estar a l’escola. Actualment tinc l’Escola Pia encara molt recent perquè, encara que visqui fora de Calella, la meva germana petita continua a l’escola i quan m’explica les seves aventures no puc fer res més que recordar-li les meves.
Quan parlem i em diu que s’equivoquen i li diuen” Laura” o que tothom li pregunta, tan als meus pares com a ella, com estic, me n’adono de com d’important va ser el meu pas per l’escola tant per mi com per els que encara formen part d’ella.
A l’Escola Pia vaig conèixer a persones fantàstiques, vaig créixer com a persona i, sobretot, vaig aprendre sobre la vida i descobrir el què volia fer en un futur. És una etapa que no ets capaç d’oblidar perquè sempre formarà part de tu.

El batxillerat va ser el més dur i el punt final com a alumne. Jo recordo l’estrès pels finals, el treball de recerca, els tutors, la unió entre tots. Però ens ho vam passar molt bé i gràcies a la química de l’Anna, la física d’en Carles no vaig arribar tant perduda a la universitat. Estic a tercer any del Grau en Farmàcia (UB). Sé que vull acabar sent farmacèutica i ho sabia des del moment en què el meu treball de recerca era l’estudi sobre la farmacodependència. La motivació del meu dia a dia és tenir molt clar el meu futur i no dubtar en el què vull arribar a ser. Al principi va ser complicat estar en classes amb 100 persones, professors que no et coneixen i temari complicat, és llavors quan veus la diferència amb l’escola. Però és la millor experiència que pot tenir un estudiant: ser universitari.
Fa tres anys que no visc a Calella, ja tinc el tarannà de la universitat per la mà, començo a especialitzar-me en el què m’agrada, i m’acaben agradant les hores intenses d’estudi amb els amics perquè al cap i a la fi són les que t’entenen perquè estan vivint el mateix que tu.

Laura Gambín