Fins fa relativament poc, quan pensàvem en un examen ens venia a la ment una tasca individual, on normalment s’havia de plasmar el que s’havia treballat al llarg de la lliçó, i que habitualment es memoritzava un o dos dies abans per acabar oblidant-ho al poc temps.

Amb les noves idees sobre educació, la finalitat que tenen els exàmens a dia d’avui ha canviat, passant de ser quelcom quantitatiu (una nota), a ser una eina qualitativa que s’afegeix a la resta de tasques que es fan al llarg del curs per a veure l’evolució dels estudiants; i és aqui on hi té cabuda l’opció de fer exàmens en grup.

Això no vol dir que acabaran desapareixent els examens individuals com a tals, si no que també hi haurà l’opció de fer exàmens poc convencionals, com és el cas d’un de competència matemàtica realitzat fa poc a la ESO. Consistia en una part feta en grup i una part individual; i per aconseguir un bon resultat a la part individual s’havia d’haver assolit nous aprenentatges treballats a la part grupal.

D’aquesta manera aconseguíem diferents objectius, entre ells: el de treball grupal per arribar a un objectiu comú, i el d’aprenentatge entre iguals, on cada alumne aporta el seu coneixement previ i el comparteix per arribar a resoldre un nou repte.