Ja no estudien els nens? Què passarà doncs amb la memòria?

Els humans, sense memòria no podríem fer res. No recordaríem el nostre nom, ni el camí de casa… ni com són els nostres pares. La memòria és molt important. Emmagatzemar la informació ens ajuda a sobreviure i a aprendre. Per això la memòria s’ha de treballar i posar a prova. 

Durant molt anys, trobar nova informació era molt complex i tenir molta memòria era un avantatge social molt important. Per a molts, estudiar era sinònim de memoritzar. Durant segles s’ha relacionat memòria amb intel·ligència i la funció més important de l’escola era aprendre “coses” de memòria. 

Aquests darrers temps, la quantitat d’informació ha crescut tant que ningú no pot arribar a acumular en la memòria ni una petitíssima part de tota la informació, ni tan sols la relacionada amb un sol tema. 

La memòria continua sent important i cal treballar-la, però juntament amb la memòria cal treballar altres aspectes, tant o més importants: la capacitat de pensar, la de gestionar les emocions i relacionar-se i esforçar-se. 

Així no tot és memòria? 

Sovint diem: els peixos neden, els ocells volen… i no diem: “els humans caminen”, sinó “els humans pensen”. Pensar ens fa humans. I pensar vol dir, aprendre a solucionar problemes, donar raons a favor o en contra d’una cosa, tenir una opinió, llegir textos complexos, fer una activitat mental que necessiti esforç, deduir, crear, avaluar, etc… 

Si un alumne o una alumna, per exemple, sap de memòria moltes dades històriques, però aquests coneixements no l’ajuden a interpretar millor el món, no podem considerar que aquesta persona hagi après de manera eficaç. 

Per això, sense menystenir en cap moment la memòria, amb el SUMMEM volem reforçar molt la capacitat de pensar, relacionant els nous aprenentatges amb la vida real de l’alumnat. 

Memòria i raonament… Són suficients? 

No, a una persona amb molta memòria i que hagi après a raonar molt bé, encara li falta, com a mínim un altre tipus d’intel·ligència que l’ha d’ajudar a desenvolupar-se plenament, això com la capacitat de gestionar les nostres emocions i d’entendre, tractar i portar-se bé amb la gent que ens envolta. 

Per això cal treballar les dimensions social, emocional i interior, i per això també és important l’Aprenentatge Cooperatiu, on a més d’aprendre amb els altres, aprenem a cooperar: cooperar per aprendre i aprendre a cooperar. 

I amb tot això, on queda l’esforç? 

Pensar, raonar, exigeix un gran esforç. Però quan l’esforç no té cap recompensa, deixem de fer-lo. Tots, tant els petits com els adults. 

Els estudiosos del cervell diuen que buscar la solució a un problema d’un nivell de dificultat adequat, és agradable. El cervell es recompensa amb una petita dosi de dopamina, una substància natural que genera plaer i motiva a continuar aprenent. 

Però treballar problemes o bé massa fàcils o bé massa difícils, genera una sensació desagradable i desmotiva. 

Aquí rau el repte i la professionalitat dels mestres: estimular la capacitat dels alumnes, demanant-los tasques que els generin un repte, els estimuli a esforçar-se, i alhora els resulti possible de resoldre-les 

L’esforç i l’afany de superació són importants, però la sobrecàrrega o la pressió excessiva desmotiven i acaben sent perjudicials per a un aprenentatge eficaç.