Entrevista a Marisa Romero al butlletí “L’Ajuntament Informa” de Calella

/, Portada, SUMMEM/Entrevista a Marisa Romero al butlletí “L’Ajuntament Informa” de Calella

En el darrer número del butlletí trimestral “L’Ajuntament Informa” es va publicar una entrevista a la Marisa Romero que reproduïm a continuació: 

L’any 1597, Josep de Calassanç va impulsar l’Escola Pia, des de la sagristia de Santa Dorotea, al Trastevere romà. La va concebre com una escola gratuïta, que preparés als joves per afrontar el món del treball amb competència i llibertat. Vint anys després, el Papa Pau V la va
convertir en Congregació religiosa i el 1622 la Santa Seu va aprovar les Constitucions i l’elevà a Ordre.

L’obra de Calassanç es va començar a estendre fins a arribar a Catalunya el 1683. Concretament a Moià. El 1819, ara fa dos segles, obria el seu primer centre educatiu a Calella. Docents anys després es pot dir que, a Calella, no hi ha família on, algun dels seus membres
no hagi passat per l’Escola Pia. En queden records de companys de classe i de professores i professors que, un cop abandonat el centre, s’han convertit en amics. Parlem amb la calellenca Marisa Romero que, ara fa dos anys, va assumir la direcció de l’Escola Pia de Calella.

1.- En l’actualitat, l’Escola Pia disposa de dos edificis a Calella, l’històric del carrer Jovara i l’antic centre de Lestonnac. Quants alumnes acullen aquests dos centres?

Un miler d’alumnes.

2.- Una de les iniciatives estrella de l’Escola Pia és el projecte d’innovació pedagògica SUMMEM, que es desenvolupa en col·laboració amb la Universitat de Vic. Es què consisteix?

El projecte Summem gira al voltant de dos grans eixos: El treball competencial i interdisciplinar i l’aprenentatge cooperatiu. Durant una part important de l’horari escolar l’alumnat distribuït en equips ha de resoldre reptes de forma cooperativa. Els alumnes desenvolupen un pla d’equip on es proposen objectius de millora personal i també d’equip.

3.- El 1906, l’Escola Pia va impulsar la popular bata escolàpia en un intent d’esborrar les diferències socials entre els alumnes. A ningú se li escapa que, amb l’arribada de persones d’altres països a les aules, mantenir aquesta neutralitat requereix molt més que una bata. Com ho feu per garantir la millor integració d’aquests nous alumnes?

Treballem el respecte com a base de la nostra tasca diària. El respecte en majúscules. Totes les persones som diferents i aquest aspecte és justament el que ens fa grans. Som persones úniques i irrepetibles i tenim la seguretat que treballant conjuntament, sumant capacitats som imparables. Cada persona pot aportar mirades diferents que enriqueixen el conjunt. Basant-nos en aquesta certesa no tenim cap problema, al revés, se’ns despleguen un munt d’oportunitats d’enriquiment mutu. El respecte és la clau.

4.- Hom té la sensació de que cada vegada que a Madrid canvia el govern, es tendeix a impulsar importants canvis en el sistema educatiu. Això és així? El sistema educatiu, està prou blindat de les ideologies polítiques dels governs?

L’educació hauria d’estar en mans d’experts que no oblidin mai el seu objectiu últim. Les lleis educatives haurien de mantenir-se al marge de canvis i estratègies polítiques i fer-se amb l’única finalitat de servir les persones.

5.- Parlar d’escoles implica parlar d’un sistema d’immersió lingüística defensat per molts i criticat per alguns. Un sistema que, de vegades, posa als professors al punt de mira dels detractors d’aquest sistema i us converteix en protagonistes involuntaris de l’actualitat. Com
viviu aquestes situacions des dels centres educatius?

Els nens i nenes, els nois i noies han de conèixer el territori i sentir-se part del lloc on viuen. És important conèixer la llengua i la història del lloc on vius perquè t’ajuda a formar-ne part. Des del respecte del que parlàvem abans tot és possible i molt més senzill.

6.- Els professors teniu com a missió formar les noves generacions però, hi ha qui creu que se us ha transferit, també, la missió d’educar als nens. Assumiu aquesta funció? O creieu que aquesta feina s’hauria de mantenir en l’entorn familiar?

El diàleg amb les famílies és fonamental. L’escola necessita de les famílies i les famílies de l’escola perquè l’objectiu que perseguim és el mateix. Nosaltres intentem tenir una relació propera amb les famílies perquè sabem que és la millor manera de funcionar i segur que és la
millor manera d’acompanyar els seus fills i filles.

7.- Abans, als nens se’ls formava amb una pissarra i una llibreta. Avui, molts nens arriben a l’escola amb un telèfon intel·ligent a la butxaca. Com afronteu la formació en un entorn tant canviant?

Treballem per formar alumnes competents, capaços de moure’s en un món en constant canvi. Fomentem el treball en equip, la flexibilitat, l’actitud positiva, les relacions humanes… Potenciem els talents de cada persona i els ajudem a sentir-se segurs i curiosos, sense por a preguntar tot allò que no saben. El professorat també té una actitud oberta i valora les possibilitats que la tecnologia ens aporta. Ajudem els nostres alumnes a fer un bon ús d’aquestes eines per obtenir el màxim profit i així aplicar-lo en el seu dia a dia.

8.- En el futur, serem més intel·ligents? O confiarem el nostre coneixement a Google?

En el futur serem més competents i sabrem bellugar-nos en el món que ens ha tocat viure. Google és una altra eina a tenir en compte.

 

2019-10-06T10:48:52+00:00 Comunitat Educativa, Portada, SUMMEM|