divendres, 19 de gener de 2018

M'hi quedo - El relat de l'arribada d'un mestre nou a l'escola

En Quim Alfonso és un dels mestres nous que s'ha incorporat a l'escola aquest curs. Li hem demanat que ens faci cinc cèntims dels seus primers mesos com a tutor de cinquè de primària: 

De vegades, es fa difícil sortir de la zona de confort. És molt complicat “sortir de l'ou” del lloc on has crescut des dels 3 anys, on hi has viscut moments de tots colors… La meva “família” estava a l'Escola Pia de Mataró i quan vaig prendre la decisió de venir a l'Escola Pia de Calella estava preocupat i neguitós perquè no sabia on anava. Dit això, recordo una frase que em va dir la meva mare abans de fer les entrevistes protocol·làries i esperar el resultat; ella em va dir: la vida està feta pels valents i la sort és per a qui la busca i, a mi m'ha tocat la grossa. La meva adaptació a l'escola i a la nova família de companys ha estat increïble....
Abans de començar el curs, no m'imaginava per res del món un equip de mestres amb tantes ganes de fer coses i de fer-les bé i, per descomptat, les ganes d'adaptar i fer sentir als nous companys, com en el meu cas, com si fóssim de la seva família des de tota la vida. Amb aquests quatre mesos i escaig que fa que “volto” per aquí, ja he tingut l'oportunitat de programar, d'avaluar, d'explicar, de sentir, d'escoltar, d'emocionar-me... Ah, me'n descuidava, el què més m'ha costat de l'escola és saber quin és el recorregut que he de fer des de la porta de l'entrada fins a la porta de la meva classe... Quin laberint, tu! Ara és el moment d'agrair que l'Escola Pia de Calella confiés en mi, d'agrair sobretot a l'equip directiu i als meus paral·lels de cinquè de primària per ajudar-me a tastar com és això de ser mestre i a la resta de l'equip de mestres que, sempre destacaré el gran grup humà que són. A més a més, quan vaig marxar de Mataró tenia la sensació que no ompliria mai el buit que em va quedar al cor quan vaig marxar però a mesura que he anat coneixent els nens i nenes de l'escola i, sobretot els nens de Cinquè C, m'he adonat que l'educació més important que pots donar i rebre és l'educació que et surt de dins, de l'estima, de l'empatia, de l'esforç per fer bé les coses...les emocions. I que davant meu, tinc una oportunitat única per a complir alguns dels meus somnis: fer dels companys amics, dels nens persones felices, responsables i competents i dels somnis i il·lusions passar a fets i realitats. Seguim!

En Quim amb el grup de cinquè C