dimecres, 14 de maig de 2014

Fins on han arribat : Patricia Garcia-Atienza i l'Educació infantil

Veureu que la paraula que més surt al text de la Paty és "gràcies" i, sincerament, crec que li he de respondre "gràcies a persones com tu" que lluiten, s'esforcen, cauen i s'aixequen, continuen i...arriben. La Paty s'està formant per ser educadora i penso fermament que serà una de les imprescindibles i bones persones que treballen bé per donar als infants unes bases sòlides sobre les que construir el futur. Si llegiu les "entre línees" del seu article i podreu intuir aquesta complicitat que es crea en la nostra escola entre alumnes i professors.




Hola!!! Em dic Patricia Garcia, tinc 21 anys, actualment estic en el segon curs del Grau Superior d'Educació infantil a Pineda de Mar i conjuntament treballo a la llar d'infants La Mafalda de Calella on he fet les pràctiques del grau.
Fa uns dies, em van demanar si podia fer un article i em va sorprendre perque no m'esperava que pensessin en mi perquè el meu pas per l'Escola Pia de Calella ha sigut com una muntanya russa. Bàsicament perquè no sóc l'alumne exemplar. 
La Deby -que també ha escrit un text per aquest blog-, quan van publicar l'article de la Patricia Tischler em va dir: ''Va Paty que ahora te toca a ti'' i justament, aleshores, en David ja me n'havia parlat.
L'Escola Pia de Calella ha sigut una etapa molt important per a mi. Principalment perquè aquesta etapa ha sigut la més díficil en l'àmbit personal i, com a conseqüència, m'ha afectat en els estudis tot i que cal reconèixer també que la falta d'esforç era present. Perquè us en feu una idea: vaig repetir primer d'ESO, la qual cosa comportava canviar d'amistats, entrar en una classe nova en la que no coneixia ningú... Sincerament, no em penedeixo de res això ja que em va permetre ''tornar a començar '', conèixer gent meravellosa que ha sigut part imprescindible d'aquests anys i que gràcies a ells els 4 anys a l'ESO han estat com han estat: plens de rialles, alegries, bronques, crits, exàmens, exposicions, colònies, excursions, patis, suspesos...
Recordar les famoses expressions d'en Paco quan s'enfadava, les aventures d'en Joan Mercader amb la seva dona, la sinceritat de la Sara Carbó, l'alegria d'en Joan Bressolí … I sobretot la paciència de la Merce Pedemonte que va estar els 4 anys amb nosaltres. Per a mi van ser els millors anys de la meva vida en molta bona companyia.
Després de l'ESO , va arribar el moment de triar si fer batxillerat o no . Jo vaig triar el batxillerat social - humanístic. Va ser un any amb moltes barreges de sentiments , ja que la meva vida personal tornava a ser una muntanya russa, tot i així jo anava fent i no m'anava malament del tot, fins que vaig decidir deixar-ho i agafar-me un temps. 
Cal dir que tot els professors han estat un enorme suport i els he d’agraïr la confiança que sempre han mostrat en mi i sobretot la paciència i el deixar-me sempre l'espai per poder decidir el meu camí. Després d'agafar-me uns mesos per a mi, vaig decidir tornar a fer el batxillerat que va ser quan em vaig posar les piles i m'ho vaig prendre seriosament. Tornava a estar en una classe nova on no coneixia a gairebé ningú però, també han estat dos anys molt bons amb moltes rialles i força conya tot s'ha de dir .
No puc acabar l'article sense esmentar a en David Domínguez que va ser el meu tutor durant els dos anys de batxillerat i que sempre ha tingut confiança en mi. Agraïr-te tot el que has fet per mi, tot el que m'has ensenyat, tots els consells, totes les hores dedicades, tota la paciència, per la professionalitat i sobretot a que s'ha de lluitar per el que volem aconseguir. També vull esmentar a la Pilar Tiers perquè per a mi ha sigut una persona molt important, que sempre s'ha mostrat atenta en tot, i que ha sigut el suport principal en moment delicats. Sempre amb la seva decicació al 100%, la seva delicadesa, la seva enorme paciència ... és una gran persona. Gràcies per tot Pilar de veritat. 


A la Cristina Llubes que va ser la meva tutora del meu treball de recerca, a en Marc Montassell per els moments que ens ha fet passar, a en Joan Gallart i la seva passió per la poesia, a l'Anna Sitjà i el seu esforç per explicar castellà, a la Núria Gassol per explicar-nos història d'Espanya... Gràcies a en Francesc Serra per totes les hores dedicades a mi escoltant i donant consells i siguent un gran supori en general a tot el professorat i en Pere, la Vanessa i la Rosalia. Amb això vull dir que de vegades es necessita temps per a un mateix per poder posar els peus a terra i decidir les coses amb calma.
No és dolent equivocar-se jo he après que equivocar-se forma part de l'aprenentatge, i no em penedeixo ni d'haver repetit ni d'haver deixat batxillerat ni d'haver viscut el que m'ha tocat viure ja que, en el seu moment em va servir per centrar-me i reprendre el meu camí . I si avui dia sóc el que sóc i estic on estic en gran part és per tota aquesta experiència. S'ha de ser fort davant els obstacles que presenta la vida i mai deixar de lluitar.

Una abraçada.