dimarts, 6 de maig de 2014

Fins on han arribat : En Miquel Casals i les Ciències Biomèdiques

Tornem de vacances de Pasqua i ho fem amb aquest article que ens escriu en Miquel. No puc deixar d'estar-li agraït per tot el que diu i per tot el que ha aportat a la classe i a l'escola (ja l'heu vist en el vídeo promocional?)
Des d'aquí no em queda res més que enviar-li una fortíssima abraçada i repetir-vos unes paraules que trobareu en la seva carta: " Cadascú destaca en aspectes diferents, la qüestió és saber en quins i potenciar-los, ja que tots som l'exemple a seguir en alguna cosa". Aquesta és una manera d'entendre l'educació que compartim.



Hola a tots i totes!!!
Em dic Miquel Casals, tinc 19 anys i actualment faig 2n de Ciències Biomèdiques a la Universitat de Barcelona.
Sóc un d'aquells alumnes que va estudiar des del principi fins al final a la mateixa escola, començant P3 a Lestonnac (em nego a dir-li Escola Pia del C/St.Pere!) i acabant 2n de Batxillerat a l’Escola Pia. Al llarg d’aquests anys, vaig tenir la sort de conèixer molt bona gent, alguns dels quals ,com l'Adri, en Comerma, l’ Eva, la Masvi o l'Erik, s'han convertit en vertaders amics. A més a més, vaig viure molts bons moments, pel que l'experiència a nivell personal és més que positiva.
A nivell acadèmic, generalment les coses em van anar bé. M'hi esforçava, tenia facilitat per aprendre i els resultats eren satisfactoris. El que molts professors podrien considerar “l'exemple a seguir”. Ho poso entre cometes perquè mai he estat d'acord amb això, precisament perquè una de les moltes coses que vaig aprendre en aquells anys a la Pia, i per la qual estic agraït als professors que m'ho van inculcar, és que la formació com a persona és tant important com la formació acadèmica. De què serveix ser l'alumne 10 a nivell acadèmic si com a persona, com a company de classe o com a amic ets un 0? De res. És per això que crec que no només els alumnes que treuen bones notes han de ser considerats els models, els exemples a seguir. Per a mi, un company o companya que tenia poca facilitat per l'estudi però que hi posava tot l'esforç i dedicació per seguir endavant era també un exemple a seguir. Cadascú destaca en aspectes diferents, la qüestió és saber en quins i potenciar-los, ja que tots som l'exemple a seguir en alguna cosa. Tal i com diu la frase, i amb la qual no puc estar més d’acord, “mai he conegut a algú tan ignorant del qual no pogués aprendre res”. 


Una de les coses que també em van ensenyar a l'Escola Pia va ser a posar dedicació, esforç i passió en allò que fem. I és una cosa que vaig aprendre veient la manera d'ensenyar d'alguns professors que vaig tenir. Professors com en David, que ens feia pensar i raonar sobre qualsevol cosa a Filosofia, no només per entendre Plató, Descartes o Hume, sinó també per desenvolupar dins nostre l'esperit crític tan necessari en el dia a dia. Professors com en Joan Gallart, que interpretava amb tal passió cada poema, que feia que fins i tot a algú del científic com jo li agradessin aquelles classes. És un fet que valoro moltíssim, perquè estic convençut que amb qualsevol altre professor que no hagués ensenyat amb aquelles ganes, l'assignatura se m'hauria fet insuportable. O mestres com en Josep Maria Agustí i en Francesc Doy, que em van ensenyar lliçons que anaven més enllà de la teoria que ens explicaven a classe. 
Òbviament, no tot era sempre tan bonic i tan idíl•lic com pot semblar! Com tots hem fet en algun moment, i mentiria si no m'inclogués a la llista, també els vaig criticar algun cop per la manera de corregir certs exàmens o per la quantitat de feina que ens posaven. Però és la sensació positiva que he descrit anteriorment la que primer em ve al cap quan penso en ells, i per la qual els estic molt agraït.
Són moltes les anècdotes, els records, les classes, professors i companys que em queden a la memòria del meu pas per aquesta escola. Sé que tingui l'edat que tingui, sigui on sigui, cada cop que evoqui el record dels meus anys a l'Escola Pia Calella se'm dibuixarà un somriure, barreja de nostàlgia, agraïment i felicitat. Sens dubte, va ser i serà una època que recordaré sempre, de la qual només en tinc bones paraules, bons records i un profund sentiment d'agraïment a tots els professors i companys que ho vau fer possible.
Gràcies a tots, i gràcies per donar-me l' oportunitat de fer aquest escrit!
Una abraçada!