dimecres, 5 de març de 2014

Fins on han arribat : Nadine Pérez, la força de la dimensió interior

CAPÍTOL 12 (2ª temporada)

Veureu, per fer justícia diré que el blog "Fins aquí..." i el grup de facebook d'exalumnes no haguessin arrencat sense la col·laboració de la Nadine Pérez. Només per això ja li estic molt agraït (i penso que els 328 que formen el grup de facebook, més les 2.266 consultes que ha tingut el blog, li hauríem d'estar enormement agraïts). A més a més, però, ens ha enviat un dels articles més emotius que hem llegit mai en aquesta secció i ja sabeu que tots, absolutament tots, ens posen la pell de gallina. Una lliçó de valentia i de vida!
A vegades el millor mestre és una exalumna. ;)
David Domínguez, Coordinador de Batxillerat


Hola a tothom
Em dic Nadine Pérez, visc a  Calella,  i soc exalumna de l’Escola Pia.  Actualment tinc 30 anys i, ja en fa uns quants anyets d’això!, però encara me'n recordo molt de tot el que vaig viure en aquelles aules i passadissos... que van ser moltes coses; sobretot durant batxillerat que se’m va fer dur i em va costar molt però al final me’n vaig sortir.
M’ha fet molta il·lusió quan en David m’ha proposat participar en aquest blog, però a l'hora de contestar  “ fins on he arribat”  se m’ha creat un conflicte intern per tot el que ara us explicaré. Així doncs, m'he fet esperar però finalment m’he decidit a compartir la meva experiència amb tots vosaltres.

Quan vaig sortir de l’Escola Pia Calella em vaig encaminar cap al món del Turisme, primer cursant un  CFGS d'Informació de Comercialització Turística , després la carrera de Turisme i després compaginant amb la meva vida laboral amb l'obtenció d'un títol d’ Experta Universitària  en Direcció i Comercialització d' Empreses turístiques. 

Un cop finalitzada la meva formació  vaig iniciar una bona carrera profesional, de la que els meus pares en van estar molt orgullosos: he ocupat  llocs directius i de responsabilitat en hotels d’una cadena hotelera. De tant en tant, em destinaven a un altre part del país cosa que m’ agradava molt pel fet d’anar viatjant però que també era molt sacrificat i dur. Aleshores vaig arribar a un punt on trobava a faltar a la meva gent i vaig decidir tornar a Calella a provar sort: era la millor opció.


Poc després vaig començar a treballar a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar.  Era una feina diferent de les que havia fet fins ara però dins el món del turisme i podía orientar i donar consell per la meva experiència a futurs directors d’hotel alhora que em permetia, a la vegada, disfrutar de la meva família i gent.

Ara farà uns 2 anys que estic aficionada als tallers de creixement personal i des d'aleshores he iniciat un treball amb mi mateixa que ha canviat totalment la meva manera de veure les coses.

Tot això ha fet que m’ adonés que la meva feina realment no m'agradava, no m’omplia i que no m'hi veia dedicant-m'hi la resta de la meva vida. En resum: no era feliç.

La meva primera reacció va ser espantar-me i  pensar : “ Ara? Amb  30 anys te n'adones de tot això?  I... què has fet fins ara? què és el que vols fer ara?". La situació es va tornar tant insostenible que em vaig plantejar seriosament una solució dràstica: deixar-ho tot, plegar de la feina ,relaxar-me i  pensar seriosament quin nou camí iniciar.

Fa molt pocs mesos d'aquesta decisió i, ara per ara, aquest nou camí ha derivat en tot aquest món terapèutic al que estic aficionada.  He començat diverses formacions i la veritat és que m’encanta: és un món que em permet fusionar el que he fet fins ara (treballar amb la gent, aconsellar, guiar, compartir, apendre)  i que a la vegada m’ omple de felicitat. I tot i que la situació actual és difícil, estic a la recerca d'una feina que em permeti seguir amb aquesta formació.

Podríem dir que  el meu “Fins on he arribat” és  un nou inici, una evolució  interna on se m'obren camins diferents que no sé on em portaran, si seran els definitius o si els tornaré a canviar...perè que sí sé amb seguretat és que ho faré amb moltes ganes i il·lusió perquè ara per ara és el camí que més em motiva i apassiona.

El que m’agradaria poder-vos transmetre amb la meva “història” és que intenteu ser el màxim fidels a vosaltres mateixos. No sempre serà possible,  però us recomano que busqueu una professió que us apassioni i us ompli ja que és al que dedicareu la major part de la vostra vida. No tingueu por  d' equivocar-vos, tots ho fem i de tot tard o d’hora ens en sortim.

Gràcies per la vostra atenció
Una abraçada