dijous, 20 de febrer de 2014

Fins on han arribat : Isaac Bachs, la passió per la música

CAPITOL 11 (2ª temporada): ISAAC BACHS

Parlar-vos de l'Isaac Bachs és parlar-vos no només d'ell sinó també de tota una promoció que trobo especialment a faltar. De tant en tant, com passa amb els vins, hi ha anyades especials...Gràcies Isaac per les teves paraules.!!


Hola a tothom.

Em dic Isaac Bachs i tinc 20 anys acabats de fer. Actualment curso l’últim curs de Grau Professional de Música al Conservatori de Badalona, i durant aquest any em preparo per entrar a cursar Estudis Superiors de Música a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Ja fa gairebé dos anys que vaig acabar els estudis a l’Escola Pia de Calella. La pregunta: només fa dos anys o ja fa dos anys? Sí, el cert és que podríem pensar que dos anys no és res, però a mi se’m fan molt i molt llargs. Encara recordo les classes emocionants d’Història de l’Art amb la Pilar (la gran Pilar, una de les més belles persones que he conegut en la docència). Per no dir de les classes de Filosofia amb en David; de les poques que et feien arribar a classe després de l’esbarjo sense molèsties perquè a la classe anterior sempre havia quedat alguna cosa al tinter, algun dubte, curiositat...

Ja fa dos anys, sí, però sempre he estat seguint el transcurs vital d’aquesta escola, veient com en només dos anys ja tenia coses noves, cursos nous,... Innovant per poder seguir creixent i avançant. En David em va escriure ara fa uns dies per si jo, amb la meva experiència, podia contribuir a dissipar dubtes de cara a la projecció professional de l’alumnat en períodes tan sensibles com 4t d’ESO o 1r-2n de Batxillerat. En ambdós, la confusió és latent, per la dispersió d’idees i gustos, per la pressió d’unes dates per definir-se...

Des de la meva més humil experiència, i donat que els estudis que sempre he cursat són atípics o disconformes a la línia ortodoxa de l’educació (ESO- Batxi/Cicles- Universitat), intentaré contribuir a dissipar aquests dubtes.

Des que tinc 6 anys que estudio violí i des de 3r d’ESO que tinc clar que jo volia fer música. No cal dir que per mi no hi havia dubtes. Per mi totes les xerrades que ens feien a l’escola sobre orientació professional no feien més que informar-me de tot un ventall de possibilitats de les quals jo sabia que no en volia formar part. Això podria haver acabat de fer-me repensar, plantejar-me dubtes sobre si jo estava encertat o no. Però no.



La meva posició ferma va acabar guanyant la batalla i vaig acabar escoltant el meu cor, estudiar allò que havia fet sempre i que tant estimava. La música. No cal dir que tothom em deia que mirés de fer alguna carrera universitària, ja que la crisi, crèiem, ens feia estudiar allò que en un futur ens donaria de menjar. I per irresponsabilitat o amor vaig acabar declinant la idea d’haver de treballar mai d’una cosa que no t’agrada, et sustenti o no.

Avui puc dir que vaig ser encertat en la meva decisió. El món ha empitjorat molt en dos anys i avui dia tan desgraciat o afortunat pot ser el que estudia el que li agrada com el que li han dit que allò el farà ric. La crisi, al meu parer, no fa res més que centrar-nos i demostrar-nos que només si perseguim allò que ens agrada i només fent-ho amb amor podrem ser rics d’alguna manera.

No perseguiu fal·làcies que porten a un futur incert, perquè el futur no existeix. El fem nosaltres dia a dia a través de cada acció que realitzem. Perseguiu allò que us fa moure avui, perquè el motor que ens fa moure avui és, certament, el que ens farà avançar construint-nos el demà. Repeteixo. Estudieu el que de veritat us agradi i segur que més aviat o més tard arribareu lluny, tan com el vostre motor i vosaltres mateixos decidiu.

Una abraçada a tothom. Professors, companys, amics. Mai s’acaba de pagar el deute que tens amb un professor, però és, sens dubte, el deute que fa de més ben portar.
Gràcies a tots i fins una altra.