dimecres, 4 de desembre de 2013

Fins on han arribat (Capítol 7, 2ª temporada)

LAURA GAMBÍN, estudiant de Farmàcia

Avui compatim la carta que ens ha fet arribar la Laura Gambín que tot just fa 3 anys que va deixar l'Escola Pia de Calella després de passar-hi tota una vida! Ara estudia Farmàcia i ens explica el que recorda del seu pas per l'escola.
Gràcies Laura!!...

Hola a tots, sóc la Laura Gambín tinc vint anys i vaig deixar l’escola l’any 2011.
Als 3 anys vaig començar a l'antic Lestonnac i fins que vaig ser major d’edat vaig estar a l’escola. Actualment tinc l’Escola Pia encara molt recent perquè, encara que visqui fora de Calella, la meva germana petita continua a l’escola i quan m’explica les seves aventures no puc fer res més que recordar-li les meves.
Quan parlem i em diu que s'equivoquen i li diuen" Laura" o que tothom li pregunta, tan als meus pares com a ella, com estic, me n'adono de com d’important va ser el meu pas per l’escola tant per mi com per els que encara formen part d’ella.
A l’Escola Pia vaig conèixer a persones fantàstiques, vaig créixer com a persona i, sobretot, vaig aprendre sobre la vida i descobrir el què volia fer en un futur. És una etapa que no ets capaç d’oblidar perquè sempre formarà part de tu.


El batxillerat va ser el més dur i el punt final com a alumne. Jo recordo l’estrès pels finals, el treball de recerca, els tutors, la unió entre tots. Però ens ho vam passar molt bé i gràcies a la química de l’Anna, la física d’en Carles no vaig arribar tant perduda a la universitat. Estic a tercer any del Grau en Farmàcia (UB). Sé que vull acabar sent farmacèutica i ho sabia des del moment en què el meu treball de recerca era l’estudi sobre la farmacodependència. La motivació del meu dia a dia és tenir molt clar el meu futur i no dubtar en el què vull arribar a ser. Al principi va ser complicat estar en classes amb 100 persones, professors que no et coneixen i temari complicat, és llavors quan veus la diferència amb l’escola. Però és la millor experiència que pot tenir un estudiant: ser universitari.
Fa tres anys que no visc a Calella, ja tinc el tarannà de la universitat per la mà, començo a especialitzar-me en el què m’agrada, i m’acaben agradant les hores intenses d’estudi amb els amics perquè al cap i a la fi són les que t’entenen perquè estan vivint el mateix que tu.

Laura Gambín