dilluns, 25 de novembre de 2013

Fins on han arribat (Capítol 6, temporada 2)

MARC COMERMA, un empresari a la UB

El sisè capítol d'aquesta temporada el dediquem a en Marc Comerma.
En Marc és un d'aquells alumnes format de cap a peus a l'escola: hi va entrar de ben petit i no ens va deixar fins que va acabar el batxillerat i va superar la selectivitat.
Avui estudia ADE a la UB i ens dedica una estona per recordar el seu pas per l'escola.


Quan vaig acabar el Batxillerat, també es va acabar el llarg període de 15 anys que portava a l’Escola Pia, primer a l'antic Lestonnac i més tard a l’Escola Pia del carrer Jovara. En ella em vaig formar i vaig aprendre molts coneixements i valors, a més de conèixer grans amics. De totes les etapes educatives a l’Escola Pia, la del Batxillerat va ser de lluny la més dura. Els trimestrals, el Treball de Recerca, la Selectivitat.... Però per sort sempre tenies els companys de classe (la gran majoria amics que coneixes des de petits) en qui recolzar-te i motivar-te a seguir endavant. A més, al batxillerat la relació amb els professors és molt més estreta i més oberta que en l’etapa de l’ESO, gràcies a l’atenció individualitzada i als grups reduïts.Mai oblidaré les divertides classes de Llatí amb la Pilar, el “Pi de Formentor” d’en Joan Gallart, les gairebé classes particulars amb en Bresolí (érem dos alumnes), les lectures del diari Expansión amb en Marc i els debats de la classe de Filosofia amb en David. Tampoc oblidaré quan vam anar tots “tirar-nos pels arbres” a Arenys de Munt, ni quan vam anar al teatre en horari nocturn.
He passat gran part de la meva vida a l’Escola Pia, i en el moment finalitzar aquesta etapa, tocava veure que em deparava el futur.
Finalment em vaig decantar per fer Administració i Direcció d’Empreses, i en superar la selectivitat, em vaig decantar per la UB. Abans de començar el meu primer dia, estava molt nerviós. Estar tants anys amb els mateixos companys i haver crescut amb ells feia que el començar de 0 fos tot un repte. Però això només va ser el començament. Al llarg de l’any vaig anar coneixent els meus companys, i vaig conèixer persones de totes les edats i provinent de molts llocs diferents. Cadascú amb les seves vivències, les seves experiències... Llavors em vaig adonar que la por inicial era infundada. La universitat està plena de grans persones! Però per ser justos no tot va ser començar de 0, ja que durant el primer any de carrera vaig coincidir a la classe amb la Paula Garcia, que ja la coneixia des de l’Escola, que ajudava a que el viatge en tren fos una mica menys pesat.
Actualment estic cursant el segon any d’ADE, m’estic preparant per treure’m el First Certificate i estic cursant un curs de borsa semipresencial al Centre d’Estudis Internacionals. A més, estic compartint pis a Barcelona amb tres universitaris més.
Només em queda afegir que la universitat està sent una gran experiència, tot i que mai oblidaré la antiga classe de Batxillerat. Records a tots!
Marc