divendres, 18 d’octubre de 2013

Fins aquí han arribat (capítol 4, temporada 2)

Aquest any no parem. Ja teniu aquí el 4t article de la temporada: en Raimon Estañol. Està estudiant a la UPC i ha trobat un moment per recordar i valorar el seu pas per l'escola i, especialment, els seus anys en el batxillerat. Moltes gràcies, Raimon per aquest text.!!

Hola, sóc en Raimon Estañol, i vaig venir a aquesta escola a l'acabar primària a Lestonnac , i m’hi vaig quedar fins a acabar el batxillerat. Ara estic a la UPC fent el grau en enginyeria en tecnologies industrials a l’ETSEIB (on hi ha uns quants Calellencs). M’he sentit afalagat per la petició d’en David perquè faci aquest escrit per l’apartat de "fins on han arribat", no només per l’afecte que tinc a tot el personal de l’escola sinó també per els companys i amics que crec que han arribat molt lluny; jo, a més, encara em sento com el “nen-noi” que comentava les novetats fent broma amb els amics, o imaginava com “arreglar el món” amb el del costat (...) i encara podria venir a classe i sentir-me un més, no pas mirar-m’ho des de la distància com qui recorda vells temps. 




El primer que recordo és el bon rotllo que hi havia al batxillerat, tot i l’estrès de tants deures i coses per “empollar”. M’ho vaig passar molt bé, tot i que diuen que els científics érem més seriosos... Malgrat que últimament no tinc gaire temps, sempre em sento molt vinculat a l’escola, i me n'alegro quan m’assabento que hi ha novetats interessants, com ara que els alumnes es preparin per a treure’s certificats d’anglès, o que vagin a Port Aventura (curiosament la meva promoció ho va intentar molts anys i no ho va arribar a aconseguir), etc... Tinc tants records que no oblidaré mai... Per exemple com es criticava la cultura de mínim esforç i la desesperació de veure deures i més deures amuntegant-se (...), però sobretot en tinc de bons, com la paciència i bona fe tant remarcable en alguns professors (encara admiro la Montse Barcons quan hi penso). La il•lusió i l’empenta de l’Albert Castellà. El carinyo entranyable de la Pilar. Les mil i una maneres de captar l’atenció dels alumnes d’en “Breso” o d’en Joan Gallart, o com en David aconseguia la nostra participació 59 minuts de cada 60 a Filosofia, i com després com que m’havia interessat tant em passava hores discutint amb amics i familiars tot el temari que s’havia donat... També agraeixo el nivell de química que ens va donar l’Anna Torrent, i el de física d’en Carles Puertas, realment es nota una vegada dins de la universitat. No acabaria mai els exemples, perquè tots tenien més coses per ensenyar que el temari que donaven, gràcies a tots! Ara a la universitat em sento més lliure, però trobo a faltar la familiaritat amb els professors. M’ho vaig passar molt bé en aquesta escola, on també hi he trobat suport en els mals moments. I crec que qui més qui menys tots els que hi hem estudiat estem contents dels lligams que hi hem fet i que segurament mantindrem tota la vida. Espero que l’escola segueixi aportant novetats i millores que els alumnes apreciïn, però que mai perdin aquesta estimació especial i aquest bon cor de cara als alumnes. I per la meva banda espero poder mirar enrere un dia i dir ben fort: HE ARRIBAT MOLT LLUNY!!