dilluns, 14 d’octubre de 2013

Fins aquí han arribat (Capítol 3, temporada 2)

LA GEORGINA SALA: entre l'Energia i els animals

La Georgina Sala va marxar de l'Escola Pia de Calella el 2010, després de 6 anys de córrer amunt i avall pels passadissos de Jovara. Ara, com aleshores, té una profunda estimació pels animals i ho compagina amb l'estudi d'un grau modern i actual: Enginyeria de l'Energia. Us deixo la seva carta, amb una especial il·lusió. Gràcies Georgina!!


Hola, em dic Georgina Sala i tinc vint-i-un anys. El 2010 vaig marxar de l’Escola Pia després de sis anys, per anar a estudiar enginyeria de l’energia a la UPC.  Així van quedar enrere molts bons moments viscuts a l’escola i que ara s’han convertit en molt bons records.
 A la ESO, quantes tardes ens havíem quedat pels passadissos xerrant amb els professors!!!!  O a l’hora del pati, que ens la passàvem parlant amb el profe que hi havia de guàrdia. Quanta paciència que tenien amb nosaltres, l’Anna Mataró i la Cristina Serra amb qui parlàvem molt sovint de les nostres coses.  
Dels últims anys a 4rt d’ESO i a batxillerat són els que recordo més coses. En Carles Puertas i la seva calma a les classes, gràcies a ell em van acabar agradant les mates i la física. L’Anna Torrent, que va fer que m’enamorés de la química, o a història amb la Montse i els seus frisos cronològics de pissarra i mitja. En David i les classes de filosofia, mare meva!!!, que malament que ho passava fent els comentaris de text!. També tinc molts records de l’època del treball de recerca, quant de temps dedicat i molta feina, però gràcies el qual vaig conèixer a algú molt important a la meva vida,i que està a la foto amb mi, en Fredy.

El que més recordo però, i que en aquells moments crec que no era conscient ni ho vaig arribar a valorar, era que sempre que necessitava ajuda estaven allà. Moments clau en què no sabia què fer amb el meu futur, sempre vaig trobar algun professor que m’escoltava i  m’aconsellava, encara que no fos el meu tutor. Els moments en què la moral et defallia, em coneixien tan bé, que de seguida se n’adonaven i  venien a preguntar què et passava i es preocupaven per tu. No, això en aquells moments, no ho vaig valorar. Fins que vaig arribar a la universitat i els primers dies, per no dir mesos, anava tan perduda i ningú m’ajudava.  Allà no era res per a ningú i tornava a casa cada dia dient: vull tornar a l’Escola Pia!.
Però bé, mica en mica vas coneixent a gent i t’hi entens molt bé. I tot i que sempre havia dit que jo de gran volia dedicar-me als animals, no me’n penedeixo gens d’haver triat enginyeria. I dono gràcies a tots i cada un dels professors que em van ajudar a prendre aquella decisió tan difícil per a mi. He conegut a gent increïble, amics que espero no perdre mai i que, sobretot, són un dels motius pels qual segueixo en peu en aquest món tan dur de les enginyeries. Amics amb els quals anar a passar els dissabtes i diumenges a estudiar a la biblioteca! Ells fan que es torni divertit i tot!
Ah! Això sí! No us penseu que he deixat els animals de banda! A part de tenir dos gossets i una fura a casa, sóc sòcia i voluntària a la gatera de Calella i també sóc voluntària al CAAD d’Argentona i tinc apadrinat un gos allà.
Encara em queda molt de camí per fer. Però sé que vagi on vagi, portaré amb orgull el fet de ser ex-alumne de l’Escola Pia Calella.