dimarts, 1 d’octubre de 2013

Fins aquí han arribat (capítol 2, 2ª temporada)

BRENDA TORRES I LA CRIMINOLOGIA

En aquesta ocasió seguim la pista de la Brenda Torres, I la pista ens porta cap a casa, cap a l'Escola Pia de Calella, perquè ben aviat la Brenda farà les seves pràctiques universitàries amb nosaltres. Ja ho veieu, el vincle que tenim amb els nostres exalumnes es manté després dels anys....




Hola a tothom!
El meu nom és Brenda Torres, i he passat més de la meitat de la meva vida a l’Escola Pia. Actualment estic estudiant l’últim any del Grau de Criminologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, segurament molts de vosaltres no tindreu gaire clar què és. Molta gent ho relaciona amb la sèrie televisiva de “C.S.I”, però no, jo sempre dic que s’assembla més a “Mentes Criminales”. Aquesta ciència es basa en estudiar tots els aspectes relacionats amb el delicte, des de els seus autors fins els espais on es duen a terme. Els dos primers anys de grau vaig combinar els meus estudis amb el voluntariat a presons, on feia classes als interns. Va estar una experiència fantàstica en la qual vaig adonar-me de com la societat ens imposa un model de vida en el que sempre hem de ser més que els altres. El problema sorgeix quan no tots tenim les mateixes oportunitats de realitzar-ho segons les regles establertes. Tot el que he après fins el moment m’ha ajudat ha dirigir la meva vida, i a lluitar per tot el que vull, però sempre dintre de les regles, ja que també he vist de primera mà quines son les conseqüències de no fer-ho.



Les coses han canviat molt al llarg d’aquests 4 anys fora de l’Escola Pia, però us puc assegurar que el sentiment de pertinença a aquesta segueix sent el mateix. Estic molt orgullosa de poder dir que he estudiat en aquesta escola, on no només hi he après cultura, sinó que també he après a valorar, compartir i lluitar per tot el que tinc. D’altra banda, també m’han ensenyat que s’ha de ser constant, tenir ganes i il·lusió per poder aconseguir tot el que vulguis. Tinc moltes coses que agrair a cada professor que he tingut al llarg de tants anys, com per exemple en Joan Bresolí, qui em va ensenyar que les coses no poden sortir sempre com un vol, que s’ha de tenir paciència i no tenir por d’escollir un camí diferent. La Montse Barcons, qui, en un moment difícil a la meva vida va estar present per donar-me forces  i no deixar que decaigués en els estudis, a en David Domínguez, del qui vaig aprendre a reflexionar i veure les coses des d’una altre perspectiva. I no hem podria oblidar d’en Marc Montassell, qui li va donar el toc de diversió als meus últims anys a l’escola, i així podria estar agraint eternament a tots i cada un d’ells.

Per acabar, només dir-vos que, igual que jo, estigueu molt orgullosos de la vostra escola, perquè encara que no ens adonem, és gran part del que som i serem en un futur.