dimarts, 21 de maig de 2013

Ciutadania : Projecte Teaming a 3r d'ESO


AJUDEM UNA ESCOLA DE TANZÀNIA

Des del passat més d’Octubre, els alumnes de 3t d’ESO que cursen EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA han estat treballant en un projecte solidari: el PROJECTE TEAMING.

Com a resultat d’aquest projecte, els mateixos alumnes han aportat 175 euros que es destinaran a comprar i enviar material escolar per ajudar a l’educació dels infants de l’escola de ENGUIKI (al nord de Tanzània) a través de l’ONG “Voluntariat per Africa”, Yosen Yelesh i MIDO. Com a professor d’aquesta matèria estic molt satisfet de la implicació i el seguiment que han fet els alumnes de 3r: TROBAR ADOLESCENTS COMPROMESOS AMB UN PROJECTE SOLIDARI NO ÉS FÀCIL, PERÒ ELLS I ELLES HAN ESTAT A L’ALÇADA. Molts nens i nenes de Tanzània tindran una educació i una vida millor gràcies a vosaltres!! No ho oblideu mai.

No ha estat un projecte senzill sinó el resultat de tot un curs que ha passat per: la implicació en els donatius, l’assistència a la xerrada que ens va fer un MASSAI (en Daniel Oltimbau) i la participació en l’acció de comprar, empaquetar i enviar tot el material. Queda lluny aquella “ajuda” que consisteix en fer un donatiu i desentendre-se’n, hem procurat entendre la solidaritat com una feina i una actitud que cal mantenir desperta tot l’any.

Recentment, la Paquita  –que també ens va visitar el dia de la conferència per explicar la cultura massai- ens ha fet arribar una carta a través del correu electrònic de la que us reproduim uns fragment:

Estimats amics i amigues de l’escola Pia de Calella

Primer de tot, donar-vos les gràcies per la vostra ajuda i participació en el projecte de les ONG’s Yosen Yelesh i MIDO. En Daniel Oltimbau ja ha tornat al seu país després de tres intensos mesos de xerrades en diferents centres de Catalunya, Mallorca, Madrid i Euskadi. L’objectiu era donar a conèixer la realitat d’aquesta zona rural del nord de Tanzània. I com no, també difondre la cultura massai. (...) Ells, els massais, volen mantenir viva la seva cultura i llengua, lluny de les globalitzacions. Però això avui en dia no és cosa fàcil. Per això demanen ajuda, per continuar essent qui són, però a l’hora poder viure amb dignitat. 

Us enviem aquesta carta per donar-vos les gràcies pel vostre suport i que la missiva sigui també una senyal de compromís entre nosaltres i vosaltres. Ens comprometem a mostrar-vos, a través del vostre professorat,  tots els avanços que s’esdevinguin al kid-garden d’Enguiki. Avui hi ha 126 nens i nenes matriculats que, esperem, d’aquí uns mesos puguin ser molts més.

El vostre fou la primera d’una vintena de conferències. El vostre compromís i el del vostre professor David Domínguez han estat cabdals per continuar remant cap a noves fites.

El passat mes d’abril amb l’ajuda d’un altre voluntari i amb els diners recaptats a Mallorca amb la venda de pulseres i collars massais, hem pogut muntar un tanc per a l’aigua. Aquest tanc recull l’aigua de pluja de la teulada de l’escola i així es podrà emmagatzemar i utilitzar en èpoques de sequera per tal que els nens puguin tenir el seu porrige. Vos n’enrecordeu què era el porrige? És una espècie de farinetes fetes amb farina de blat de les índies, sucre, aigua i oli que l’escola dóna cada migdia als escolars. Aquesta espècie de “papilla” suposa, en molts casos, l’aliment més consistent que reben aquests infants al dia.

Gràcies de nou per la vostra ajuda. Esperem poder-vos enviar les fotografies ben aviat!

Com diuen amb llengua massai Ashe nleng (moltes gràcies)
Daniel Oltimbau
Francesca Marí