dissabte, 19 de gener de 2013

Batxillerat : Fins on han arribat?

CAPÍTOL 5. JOAQUIM MONTFORT : Calella, París, Brusel·les

És un autèntic plaer retrobar-nos amb en Joaquim Montfort.
No només perquè és l'exalumne més "antic" que ha participat en aquesta secció sinó perquè, en la seva detallada carta des de Brusel·les (on treballa per a la Comissió Europea), en Quim ens desgrana tot un seguit de records amb nom propi: pare Lluís, Calixto, sr de la Torre....
Gràcies, Quim!! 


Quan en David Domínguez em va demanar si volia participar al blog de l’escola per explicar la meva experiència i què havia fet després de l’escola, no vaig dubtar-ho ni un segon, de seguida vaig comunicar-li que em faria molta il·lusió participar-hi i acte seguit em vaig posar a pensar en els records i anècdotes viscudes durant tots els anys que vaig ser part activa de l’Escola Pia de Calella, que no són pocs...  Vaig entrar a l’escola el setembre de 1987 i en vaig sortir el juny del 2001, si comptem que teníem classe de dilluns a divendres durant nou mesos per curs i que des de P4 a 2n de Batxillerat hi ha 14 cursos... ens surten aproximadament uns 2500 dies. 2500 dies aprenent, educant-me i convivint amb els company(e)s i professor(e)s de l’escola. Així doncs, com us podreu imaginar, tinc molts i molt bons records de tots aquells anys. 

Recordo quan de ben menut arribava pel matí a l’escola i el senyor de la Torre et donava la benvinguda amb un “bon dia” o “va que fas tard...”. Recordo els acudits, repetits o no, d’en Calixto. Recordo el Pare Lluis, les seves classes de religió i les misses que feia per Sant Antoni Abat quan tothom portava el seu periquito a l’església de l’escola per a que fos beneït. Recordo els derbis contra la Minerva amb l’equip de futbol sala de l’escola. Recordo l’arribada dels company(e)s de Lestonnac per començar plegats l’aventura de l’ESO. Recordo la transformació de l’escola, la darrera mà de pintura que li vam posar, el trasllat temporal al centre parroquial i la inauguració del nou edifici. Recordo les colònies que cada any eren molt esperades. Recordo els viatges de final de curs i les sortides culturals. 
Recordo el treball de recerca amb en Josep Maria i el nerviosisme previ a la seva presentació. Recordo la Pilar i les seves enriquidores classes i consells. Recordo la física pràctica i entenedora d’en Carles. Recordo les classes d’en David on sempre t’ho acabaves qüestionant tot. Recordo la passió d’en Joan per la llengua catalana.

Recordo un munt de company(e)s que encara avui quan ens retrobem riem recordant aquells temps. 

Recordo els inicis d’amistats nascudes a l’escola que s’han mantingut al llarg de tots aquests anys. 
Recordo tantes i tantes coses...
Tots aquests records tenen el mateix denominador comú, ELS VALORS DE LES PERSONES QUE TREBALLAVEN O S'EDUCAVEN A L'ESCOLA.  Valors com l’esforç, el respecte, la tolerància i la solidaritat que anaven deixant petjada sense forçosament fer-se notar però que al llarg del temps he pogut confirmar que s’han fet part de la nostra identitat.
Un cop acabat el Batxillerat a l’escola, vaig estudiar Enginyeria Superior de Telecomunicacions a la UPC i els dos darrers anys de carrera vaig cursar una doble titulació en una universitat d’enginyeria de Paris. En acabar la doble titulació, em varen oferir feina a una empresa multinacional de consultoria, la qual vaig acceptar, i uns mesos més tard la que avui és la meva dona es va unir a mi i vam iniciar junts una nova vida a Paris. Fa un parell d’anys, va ser ella qui va tenir una oportunitat professional a Brussel·les i aquest cop vaig ser jo qui va seguir-la tot demanant el trasllat a l’oficina de Brussel·les. Actualment sóc consultor en gestió, és a dir, ajudo a altres empreses o institucions públiques a tirar endavant els seus projectes, millorar la seva organització, definir i millorar processos, ... Concretament, treballo en un projecte de la Comissió Europea que té com objectiu optimitzar la gestió del tràfic aeri europeu en els pròxims anys.
Com veieu, la vida pot donar moltes voltes, però si alguna cosa m’ha ensenyat la meva curta experiència és que amb uns valors sòlids i ben interioritzats com els transmesos per l’escola a través dels seus professors i alumnes es pot anar allà on es vulgui.
Una abraçada i sort!
Joaquim Monfort Batalla