dimarts, 25 de desembre de 2012

Batxillerat: Fins on han arribat

CAPÍTOL 3. EVA CASTILLO: El món de la comunicació

La secció "Fins on han arribat" continua creixent i recollint el testimoni d'exalumnes que ens parlen del seu pas per l'escola i ens expliquen quina és la seva ocupació actual.

Per al tercer "capítol" li hem demanat col·laboració a l'Eva Castillo que va cursar a l'escola el batxillerat social-humanístic i va realitzar un excel·lent treball de recerca analitzant el tractament que els llibres de text donaven al nazisme i a l'extermini en els camps de concentració.

Més endavant, vaig tenir l'oportunitat de col·laborar personalment amb ella fent un programa de ràdio que em va servir per adonar-me'n del seu bon gust musical i la facilitat per captar les tendències més modernes en aquest terreny. Llunt d'anècdotes personals, us deixo el text que ens ha fet arribar:

·       Hola!
Sóc l’Eva Castillo. Tinc 25 anys, sóc llicenciada en Publicitat i RRPP, treballo en una agència de comunicació a Barcelona i sóc ex alumne de l’Escola Pia des de fa 7 anys (coi, com passa el temps!). El piset a Barcelona encara no me l’he pogut permetre, però ganes com tots, en tinc. Ens ha tocat viure una època un tant difícil: poca feina, molta gent qualificada i els somnis posats a qualsevol país de l’estranger.
     Per escriure aquestes línees se’m preguntava quin eren els records que tenia dels anys passats a l’Escola Pia. Com a tots, els records i les anècdotes et venen al cap de seguida. Però em quedaria amb una sola cosa: l’empenta que el professorat em va donar per encaminar-me professionalment cap allò que volia. I és un suport que necessites amb 17 o 18 anys acabats de complir, quan no saps on anar a parar. I no només ho necessites amb 17, sinó també amb 25. Creieu-me. Per tant, ens ho hem de prendre com a filosofia de vida: (sobre)viure els temps que corren, però intentar encaminar-se sempre cap allà on un vol.