dilluns, 17 de desembre de 2012

Barxillerat : Fins on han Arribat

CAPÍTOL 2. XEVI CAMPS: MESTRE I ACTOR

El segon testimoni d'aquest espai ens el dóna en Xevi Camps que, fa pocs dies, estrenava a la cartellera teatral de Barcelona un nou espectacle.
El seu record de l'Escola Pia Calella queda reflectit en les seves paraules.

·        "Si de cop algú em demanés que fés un llibre amb les meves memòries, obligatòriament hauria de dedicar, no un, sinó dos volums, a parlar sobre el meu pas per l’Escola Pia.
En un d’ells recordaria el pas per la secundària, obligatòriament marcat per aquella escola vella, atrotinada, que demanava més d’una mà de pintura i un parell d’apuntalaments. Recordo partits de futbol en el pati de rajoles, aquell Pare LLuís que ens va acompanyar amb un somriure fins al final dels seus dies, i com, un dia abans de ser enderrocada, les parets de la nostra vella escola van ser decorades per nosaltres. Seria aquest, però, el volum més curt, perquè la major part dels meus records vindrien desrprés d’una una època al Centre Parroquial, on vam improvitzar unes aules i un pati, i vam esperar a que construissin un nou col•legi on poder enmarcar les històries que omplirien el meu segon volum.
A aquest sí que podria dedicar-hi uns quants capítols. Recordo com d’un edifici nou i fred en vam fer entre tots de nou el nostre espai. M’agradava l’Escola Pia. M’agradava la seva manera de fer, el seu acolliment, la seva obertura al món real. Et senties part d’alguna cosa, formaves part d’una gran família. Recordo amb un gran somriure el meu pas pel grup de joves, amb el que vam descobrir Catalunya i el món del monitoratge. Miro enrera i sé que  gran part del que sóc avui es va anar escrivint gràcies a alguns d’aquells professors que em van saber marcar, i que em van transmetre valors que avui transmeto jo als meus alumnes (En Joan, en Carles...)
I amb aquesta darrera frase ja he donat una pista del que sóc jo ara. Després de marxar de l’escola, vaig cursar la Llicenciatura de Biologia i vaig obtenir el Certificat d’Aptitud pel Professorat, per tal de treballar del que des de les classes d’en Josep Maria ja tenia molt clar que voldria treballar:  de professor de ciències (de fet recordo haver-li dit més d’un cop que li treuria la feina!). Paral•lelament, també vaig desenvolupar la meva segona vocació, la d’actor, que també vaig descobrir i potenciar a l’escola en un taller de teatre extra-escolar, i que m’ha portat a participar en diversos projectes professionals.
Actualment, doncs, visc a Barcelona, amb la clara intenció de tornar el més aviat que pugui una mica més aprop del Maresme. Treballo de professor a l’escola Sagrada Família d’El Masnou, on imparteixo les ciències de tot secundària, i dedico una tarda a dur a terme una activitat d’extra-escolars de teatre, i, de tant en tant, també tiro endavant algun projecte teatral.
·      Curiosament el darrer projecte en el que he participat, ha estat construit gràcies a vells lligams amb l’escola, doncs el director és un antic professor meu, i una de les actrius, ex-companya de l’escola. Sovint quan m’aturo una estona i em ve al cap un moment d’aquells temps penso que algun dia hi he de tornar, per saludar, per recordar, per escriure aquests dos volums, ni que sigui en el meu cap."
Xevi Camps