divendres, 30 de novembre de 2012

Batxillerat : Fins on han arribat


Cada any ens preguntem si els nostres exalumnes, al llarg dels anys, hauran arribat allà on volien, estudiat allò que volien i treballat on somniaven quan encara eren estudiants de 2n de batxillerat. Deixem que en aquesta secció siguin ells qui ens expliquin “fins on han arribat”... possibilitats tan infinites com les experiències personals de cada alumne/a que va crèixer a casa nostra.
Gaudiu-les i que ens serveixin de FAR per il·luminar el nostre propi camí.

Jose Martín, director.


CAPÍTOL 1. EDUARD FERNÀNDEZ DES DE XINA!


Hola a tots!
No ens coneixem i, per tant, en primer lloc, em presentaré: em dic Eduard Fernández, tinc 23 anys i ara mateix sóc el corresponsal del diari El Punt i l'Avui a Pequín. El darrer any l'he passat, majoritàriament, a la Xina, estudiant i treballant, i ara mateix estic instal·lat al barri antic de Pequín, no molt lluny de la Ciutat Prohibida. Des d'aquí us escric aquestes línies.
Des de l’escola em va demanar que expliqués la meva experiència amb el batxillerat, i vaig estar encantat. Farà poc més o menys sis anys estava assegut a les mateixes classes on alguns de vosaltres estudieu avui, i la veritat és que no puc tenir millor record d'aquella temporada. A l'Escola Pia de Calella vaig cursar el meu batxillerat humanístic.
Els dos anys de batxillerat aquí van ser divertidíssims: recordo com, ritualment, cada dilluns esmorzàvem un parell de frankfurts a "La casa del Frankfurt", que fins fa poc tenieu aquí al costat, o com els dissabtes a la nit anàvem a tancar el pub Chaplin's, que, segons m'expliquen, ja fa força temps que ha desaparegut. I cada dia valoro més que vaig estudiar durant dos anys a un lloc on, mirant per la finestra, veies el mar, un privilegi que sovint passa massa desapercebut.
Però, més enllà d'històries i anècdotes, tinc molt clar que el batxillerat de l’escola m'ha servit per arribar on sóc ara. El batxillerat pot fer molta por, doncs és el primer moment en què realment prenem una decisió important, triant quin tipus de batxillerat cursem. Potser no sembla molt important, però és un primer pas cap a la vida adulta. Penseu que, poc temps després, haureu de triar si voleu apostar per seguir estudiant a la universitat (i quina carrera!), cursar un cicle tècnic o llançar-se al món laboral. L'únic que puc dir és que feu el que en aquell moment sentiu més correcte, i no patiu si descobriu que us heu equivocat: és una decisió que es pot rectificar.
D'altra banda, durant el batxillerat, l'educació canvia: ja teniu els coneixements fonamentals, i es pot passar a una nova etapa, molt més estimulant, on la pregunta bàsica és "per què?". Recordo diverses assignatures on per primer cop se t'anima a raonar, a entendre la lògica darrera els fets i a buscar les respostes per tu mateix. En les classes de filosofia, el professor va aconseguir desmuntar-nos i muntar-nos de nou determinats esquemes mentals, mentre que en les classes d'història de l'art i estètica la professora aconseguia que nosaltres mateixos entenguéssim determinades obres d'art, o ens animava a fer-ne les nostres pròpies interpretacions. És un repte interessant, que crec que tots hauríem de tenir el dret de provar.
A dia d'avui, jo mateix treballo intentant buscar el perquè de totes les coses i, per tant, no és difícil entendre fins a quin punt aquesta etapa va ser molt important per a mi. Un periodista necessita tenir esperit crític, però crec que tota persona adulta també. Per tenir idees pròpies, per defensar-se davant de les d'enganyifes que ens envolten a totes hores i per poder trencar amb els estereotips i els prejudicis, que tan mal fan.
Per tot això, us animo a seguir endavant.
Gràcies,

Eduard Fernández (exalumne de batxillerat)